Description
Buy MDMA (Ecstasy/Molly) Powder
3,4-Methylenedioxymethamphetamine (MDMA), commonly known as ecstasy (E), is a psychoactive drug used primarily as a recreational drug. The desired recreational effects include increased empathy, euphoria, and heightened sensations. When taken by mouth, effects begin after 30–45 minutes and last 3–6 hours. As of 2017, MDMA has no accepted medical uses.
Adverse effects of MDMA use include addiction, memory problems, paranoia, difficulty sleeping, teeth grinding, blurred vision, sweating, and a rapid heartbeat. Use may also lead to depression and fatigue. Deaths have been reported due to increased body temperature and dehydration. MDMA increases the release and slows the reuptake of the neurotransmitters serotonin, dopamine, and norepinephrine in parts of the brain. It has stimulant and psychedelic effects. The initial increase is followed by a short-term decrease in the neurotransmitters. MDMA belongs to the substituted methylenedioxyphenethylamine and substituted amphetamine classes of drugs
La MDMA (abreviación del so nome semisistemático 3,4-metilendioximetanfetamina), usualmente conocida como éxtasis, ye una droga empatógena perteneciente a la familia de les anfetaminas sustituyíes. Les rutes más comunes pa la so síntesis empleguen la 3,4-metilenodioxifenil-2-propanona (MDP2P) como precursor.[1]
El consumu de MDMA puede inducir euforia, sensación d’intimidá colos demás y amenorgamientu de l’ansiedá. Produz una perda de la cobardura, volviendo al individuu más estravertíu, una sensación d’allegría absoluto y de hiperactividad, aumentu de la tensión muscular, dilatación de les neñines, puede causar bruxismo y una perda parcial del sentimientu de dolor físicu. Dellos estudios médicos toparon dellos beneficios terapeúticos moderaos pa ciertos trestornos mentales,[2] pero’l so usu al llargu plazu acomúñase a efeutos adversos, como neurotoxicidad y deterioru cognitivu.[2][3] Desconozse si los sos potenciales beneficios compensen el so neurotoxicidad.[4][5] Anque puede consumise de diverses formes, la vía oral ye la forma más habitual.
Descubierta en 1912 por Anton Köllisch, nun cobraría importancia hasta décades dempués, cuando na década de 1970 empezar a popularizar el so usu como droga recreativa y como fármacu en sicoterapia. A partir d’entós, la sustanza foise ilegalizando a nivel internacional y na actualidá la posesión de MDMA ta prohibida na mayoría de países del mundu, con delles esceiciones pa la investigación científica y médica. Nel añu 2016, la Oficina de Naciones Xuníes contra la Droga y el Delitu envaloró qu’unos 20 millones de persones consumieron MDMA en tol mundu a lo menos una vegada nel últimu añu;[6] estes cifres son similares a les de los usuarios de cocaína, anfetaminas sustituyíes y opiáceos, anque considerablemente menores que les d’usuarios de cannabis.[7] El consumu d’éxtasis ta de cutiu acomuñáu al ociu, sobremanera a fiestes nocherniegues de música electrónica —como por casu raves—, llueñe de los sos oríxenes sicoterapéuticos.[8]
Reviews
There are no reviews yet.